jueves, 17 de octubre de 2013

Tornar a ser Mare / Volver a ser Mamá

  
 La nit del 4 d'octubre va néixer la Mar. Va ser un part fàcil i ràpid, i amb un inici de lactància materna i de post-part molt bo. Torno a ser mare, amb gran il·lusió i moltes ganes.


 Quan em vaig quedar embarassada d'en Pau, ja em sentia mare. Però no va ser fins que el vaig tenir sobre meu que vaig ser conscient de que era llavors quan realment m'havia convertit en mare. No tenia res a veure el sentiment previ amb el que vaig sentir llavors. Va ser un enamorament a primera vista. Sentia un amor i una força tant gran, tant profunda, que només és capaç d'imaginar una altre mare. Era el meu petit i era perfecte. I aquest amor i orgull per ell, malgrat el dia que va néixer vaig creure que no podia ser més gran, m'equivocava, i ha anat augmentant dia rere dia. Procuro dir-li que l'estimo cada dia, no em canso de fer-li petons i d'abraçar-lo, ara que amb 2 anys i 10 mesos encara es deixa. Des de que va néixer en Pau, sempre havia dubtat de la possibilitat de tornar a sentir el mateix si tornava a tenir un altre fill. Em semblava impossible poder tornar a sentir un amor tan gran i tanta felicitat, un amor exponencial i que fos equitatiu al que sento per en Pau. 

  Des de que em vaig quedar embarassada de la Mar, m'havia voltat aquest dubte pel cap. Em resultava difícil creure que podria tornar a sentir tant per a una única persona, però que no arribés a ser així em semblava cruel i injust. Els dubtes es van dissipar en el moment mateix que vaig ajudar a treure-la i me la vaig portar a sobre. Déu meu, quina criatura més bonica! Novament es va aturar el temps. Vaig sentir de nou que el meu cor desbordava d'amor. Era la meva petita, la meva princesa. Aquell cos tan calentó i menudet, aquell nadó tant innocent i indefens... era part de mi, l'havíem fet nosaltres... la nostre filla! Em vaig tornar a enamorar sense minvar gens el que sentia per en Pau. Ara, he sabut que sí és possible tornar a sentir un amor tant gran per a una altre criatura, i que en el cor, els dos hi tenen cabuda per igual. Mar, benvinguda als nostres cors i a les nostres vides!



  La noche del 4 de octubre nació Mar. Fue un parto fácil y rápido , y con un inicio de lactancia materna y de post-parto muy bueno . Vuelvo a ser mamá, con gran ilusión y muchas ganas.

 Cuando me quedé embarazada de Pau, ya me sentía madre. Pero no fue hasta que lo tuve encima mío que fui consciente de que era entonces cuando realmente me había convertido en madre. No tenia nada que ver el sentimiento previo con lo que sentí entonces. Fue un enamoramiento a primera vista. Sentía un amor y una fuerza tan grande , tan profunda , que sólo es capaz de imaginar otra madre. Era mi pequeño y era perfecto . Y este amor y orgullo por él , a pesar que el día que nació creí que no podía ser mayor, me equivocaba , y ha ido aumentando día tras día . Procuro decirle que le amo cada día, no me canso de besarle y de abrazarlo, ahora que con 2 años y 10 meses todavía se deja . Desde que nació Pau , siempre había dudado de la posibilidad de volver a sentir lo mismo si volvía a tener otro hijo . Me parecía imposible poder volver a sentir un amor tan grande y tanta felicidad, un amor exponencial y que fuera equitativo al que siento por Pau .

 Desde que me quedé embarazada de Mar, me había rodeado esta duda por la cabeza. Me resultaba difícil creer que podría volver a sentir tanto para una única persona, pero que no llegara a ser así me parecía cruel e injusto. Las dudas se disiparon en el momento mismo que ayudé a sacarla y me la traje encima. Dios mío, qué criatura más hermosa! Nuevamente se detuvo el tiempo. Sentí de nuevo que mi corazón rebosaba de amor. Era mi pequeña, mi princesa. Aquel cuerpo tan calentito y pequeñito, aquel bebé tan inocente e indefenso ... era parte de mí , lo habíamos hecho nosotros ... nuestra hija ! Me volví a enamorar sin menguar nada lo que sentía por Pau. Ahora, he sabido que sí es posible volver a sentir un amor tan grande para otra criatura, y que en el corazón, los dos tienen cabida por igual. Mar, bienvenida a nuestros corazones y en nuestras vidas!

7 comentarios:

  1. Ohhh, enhorabona, família!!!! Benvinguda, Mar!!!! No en sabia res, estic a la parra! Me n'alegro moltíssim!

    ResponderEliminar
  2. Moltíssimes felicitats i benvinguda Mar!!! Una abraçada molt gran

    ResponderEliminar
  3. Mooltes felicítats i a gaudir d'aquests moments tant màgics !!!!

    ResponderEliminar
  4. Preciós el teu escrit!!! Enhorabona família! Que bé que ja la pogueu tenir en braços!! Molts petons!!

    ResponderEliminar
  5. Enhorabona, Fanny i família! Que gaudiu molt! M'ha agradat moltíssim la teva entrada! una forta abraçada!

    ResponderEliminar
  6. Moltes gràcies a totes! Tot i que la feina i l'estres s'ha multiplicat sóc més feliç que mai!

    ResponderEliminar