martes, 25 de junio de 2013

Aplicacions petjades / Aplicaciones huellas

       Aquí teniu la solució a un petit desastre! Aquesta és una de les camises que en Jordi i en Pau em van regalar pel dia de la mare. Se'm va ocorre planxar-la un xic abans de posar-me-la i... imagineu-vos la meva cara quan la planxa es va quedar enganxada en un dels laterals... (haig de dir que la planxa és el que pitjor se'm dona de tota les tasques domèstiques!). Així que "a petits mals grans remeis", i vaig improvisar aquestes petjades per a tapar el petit foradet que se m'hi havia fet. Estic contenta amb el resultats, penso que queda prou dissimulat!

  Aquí tenéis la solución a un pequeño desastre! Ésta es una de las camisas que Jordi y Pau me regalaron en el día de la madre. Se me ocurrió plancharla un poco antes de ponérmela y ... imaginaos mi cara cuando la plancha se quedó pegada a uno de los laterales… (tengo que decir que la plancha es lo que peor se me da de toda las tareas domésticas!). Así que "a pequeños males grandes remedios", y improvisé estas huellas para tapar el pequeño agujero que se había hecho. Estoy contenta con el resultado, pienso que queda bastante disimulado!

viernes, 21 de junio de 2013

Fem pizza / Haciendo pizza

  Els divendres a casa, per sopar, sol haver-hi pizza. A en Pau, que no es massa donat a provar coses noves, la pizza li encanta! Des de fa unes setmanes la fem a casa. Li encanta la cuina i he descobert que a més, és una manera fàcil de que s'interessi per provar coses noves. Després de mesos d'intentar que provés el formatge (només se'l menjava fos a la pizza), mentre en preparàvem una em va preguntar: "que és això?", i li vaig respondre que era formatge ratllat. "I és bo?" em demana, "I tant que és bo, vols provar-lo?". No sabeu la quantitat de formatge ratllat que es va arribar a menjar! Jo no donava a l'abast per omplir els forats a la pizza que anava deixant! Pocs dies després va provar-lo també llescat, i ara en menja sense problemes. La cuina, quin gran invent pels nens!


  Los viernes en casa, para cenar, suele haber pizza. A Pau, que no es demasiado dado a probar cosas nuevas, la pizza le encanta! Desde hace unas semanas la hacemos en casa. Le encanta la cocina y he descubierto que además, es una manera fácil de que se interese por probar cosas nuevas. Después de meses de intentar que probara el queso (sólo lo comía derretido en la pizza), mientras preparábamos una me preguntó: "que es esto?", Y le respondí que era queso rallado. "Y es bueno?" me preguntó, "Por supuesto que es bueno, quieres probarlo?". No sabéis la cantidad de queso rallado que se llegó a comer! Yo no daba abasto para llenar los agujeros en la pizza que iba dejando! Pocos días después quiso probarlo también en lochas, y ahora lo come sin problemas. La cocina, qué gran invento para los niños!

martes, 18 de junio de 2013

Seguretat en el cotxe / Seguridad en el coche


  Segons dades de la Dirección General de Tráfico (DGT) el 88% dels nens menors de 13 anys que viatgen en cotxe porta un element de retenció adequat al seu pes i edat. El que significa que un 12% encara no el porten. Fa uns dies, entre unes mares de l’escola bressol, comentavem la facilitat amb que, almenys en en els pobles, et trobes amb pares que viatgen amb el seu nadó en braços en el seient del copilot, o nens asseguts a les cadiretes sense anar degudament lligats. El pensament de que en un trajecte curt, urbà o inclús interurbà de curta distància, no pot passar res és freqüent entre els pares. Segons el balanç de seguretat vial del 2012 de la DGT, la majoria dels grups d’edat van reduir el número de víctimes mortals amb l’excepció dels nens menors de 14 anys i el grup d’edat major de 75 anys, que van augmentar les seves xifres. Van morir 39 nens menors de 14 anys al llarg del 2012 en accidents de trànsit (13 més que en l’any anterior), representaven un 3% del total de víctimes mortals de l’any. Dels 27 nens menors de 12 anys que van morir mentre viatjaven en turisme o furgoneta, 7 no utilitzaven cinturó o cadireta infantil. Catalunya i Andalusia van ser les comunitats amb més víctimes mortals. Nou de cada deu lesions infantils greus o mortals es podrien haver evitat amb un Sistema de Retenció Infantil (SRI) adequat. Traslladar a un nen sense aquest, multiplica per cinc el risc de que mori o pateixi ferides greus en un accident. Malgrat tot, el 43% dels nens ocupants de turismes i furgonetes que van morir en accidents en el 2009 viatjaven sense un SRI. La Associació Espanyola de Pediatria apunta la mort a les carreteres com a la primera causa de mortalitat en nens de 4 anys, la segona en menors de 2 anys i la quarta en nadons fins a 1 any. Ens calen més dades?

  Según datos de la Dirección General de Tráfico (DGT) el 88% de los niños menores de 13 años que viajan en coche lleva un elemento de retención adecuado a su peso y edad. Lo que significa que un 12% aún no lo llevan. Hace unos días, con algunas madres de la guardería,  comentábamos la facilidad con que, al menos en en los pueblos, te encuentras con padres que viajan con su bebé en brazos en el asiento del copiloto, o niños sentados en las sillas sin ir debidamente atados. El pensamiento de que en un trayecto corto, urbano o incluso interurbano de corta distancia, no puede pasar nada es frecuente entre los padres. Según el balance de seguridad vial de 2012 de la DGT, la mayoría de los grupos de edad redujeron el número de víctimas mortales con la excepción de los niños menores de 14 años y el grupo de edad mayor de 75 años, que aumentaron sus cifras. Murieron 39 niños menores de 14 años a lo largo del 2012 en accidentes de tráfico (13 más que en el año anterior), representaban un 3% del total de víctimas mortales del año. De los 27 niños menores de 12 años que murieron mientras viajaban en turismo o furgoneta, 7 no utilizaban cinturón o silla infantil. Cataluña y Andalucía fueron las comunidades con más víctimas mortales. Nueve de cada diez lesiones infantiles graves o mortales podrían haberse evitado con un Sistema de Retención Infantil (SRI) adecuado. Trasladar a un niño sin éste, multiplica por cinco el riesgo de que muera o sufra heridas graves en un accidente. A pesar de todo, el 43% de los niños ocupantes de turismos y furgonetas que murieron en accidentes en 2009 viajaban sin un SRI. La Asociación Española de Pediatría apunta la muerte en las carreteras como la primera causa de mortalidad en niños de 4 años, la segunda en menores de 2 años y la cuarta en bebés hasta 1 año. ¿Necesitamos más datos?

lunes, 17 de junio de 2013

Desig postal / Deseo postal


 Mireu quina agradable sorpresa vam tenir divendres quan va anar a recollir el correu de la bústia. Teníem carta de Luxemburg! Molts dels que em coneixeu ja deveu suposar qui era el remitent. En Martin i la Joana ens han fet arribar un retall de tela preciós pel Bai Jia Bei, i unes postals pels petits amb uns desitjos molt bonics! De la Joana només us diré que ens vam conèixer de molt nenes i que després duns anys de no tenir gaire relació, ens vam retrobar en un pis destudiants compartint habitació i vam recuperar la nostre amistat. Així que us podeu imaginar com marriba a conèixer!
    
 Mirad que agradable sorpresa tuvimos el viernes cuando fuimos a recoger el correo del buzón. Teníamos carta de Luxemburgo! Muchos de los que me conocéis ya debéis suponer quién era el remitente. Martin y Joana nos han hecho llegar un recorte de tela precioso para el Bai Jia Bei, y unas postales para los peques con unos deseos muy bonitos! De Joana sólo os diré que nos conocimos de muy niñas y que después de unos años de no tener mucha relación, nos reencontramos en un piso de estudiantes compartiendo habitación y recuperamos nuestra amistad. Así que os podéis imaginar cómo me conoce!



 Moltes gràcies per la vostre col·laboració i per la felicitació que vau enviar per mi, ens ha encantat!

 Muchas gracias por vuestra colaboración y por la felicitación que envió por mí, nos ha encantado!

lunes, 10 de junio de 2013

Pastís de bolquers i més . . . / Pastel de pañales y más . . .

  Ja fa uns dies que la Marta, una de les educadores de l'escola bressol, ha agafat la baixa per afrontar les darreres setmanes d'espera de la seva filla Paula. Les famílies de l'escola vam decidir de preparar un detallet per a les dues. Així que unes quantes mames vam passar una agradable tarda de manualitats preparant un pastís de bolquers i un bloc fet amb cartolines, on en cadascuna d'elles hi havia un dibuix, una foto, un desig... que cada nen de l’escola junt amb les seves famílies havia preparat per a la Marta i la Paula.


    La darrera tarda que va treballar vam aparèixer a l'escola molts dels pares i mares per a dur-li el detallet. Sembla que li va agradar! Podeu trobar cercant a la xarxa diversos tutorials de com preparar un pastís de bolquers. És fàcil, força ràpid i penso molt pràctic. 


  Ya hace unos días que Marta, una de las educadoras de la guardería, ha cogido la baja para afrontar las últimas semanas de espera de su hija Paula. Las familias de la escuela decidimos preparar un detallito para las dos. Así que unas cuantas mamas pasamos una agradable tarde de manualidades preparando un pastel de pañales y un bloc hecho con cartulinas, donde en cada una de ellas había un dibujo, una foto, un deseo ... que cada niño de la escuela junto con sus familias había preparado para Marta y Paula.


   La última tarde que trabajó aparecimos en la escuela muchos de los padres y madres para llevarle el detallito. Parece que le gustó! Podéis encontrar buscando en la red muchos tutoriales de cómo preparar un pastel de pañales. Es fácil, muy rápido y pienso muy  práctico.










martes, 4 de junio de 2013

Funda de plàstic per la motxilla / Funda de plástico para la mochila


    La setmana passada, un dia al vespre després de sopar, el meu home em va demanar si podia fer-li una funda de plàstic (com les que es posen als cotxets quan plou) per a una motxilla-cantimplora nova per quan fa sortides llargues en bici. Em va dir que ho volia per quan hi hagués fang, que no se li embrutés. Em va semblar perfecte i li vaig dir que ho miraria. El tema està en que, després de molts dies de pluja, la necessitava per tres dies després.


    La semana pasada, un día por la noche después de cenar, mi marido me pidió si podía hacerle una funda de plástico (como las que se ponen a los cochecitos cuando llueve) para una mochila-cantimplora nueva para cuando hace salidas largas en bici. Me dijo que lo quería para cuando hubiera barro, que no se le ensucia. Me pareció perfecto y le dije que lo miraría. El tema está en que, después de muchos días de lluvia, la necesitaba para tres días después.


     Buf! Ja em veieu a mi, sense patró i a contra-rellotge improvisant la funda de plàstic.  El plàstic havia estat un protector per la taula per possar sota les estovalles, i ara l'estic reciclant fent-lo servir per a tot el que ha de ser impermeable o transparent. Al final, i malgrat la improvisació, el resultat va ser força acceptable. Llàstima que al final va acabar apareixent el sol, i no li va fer falta estrenar-la!

   Buf! Ya me veis a mí, sin patrón y a contra-reloj improvisando la funda de plástico. El plástico había sido un protector para la mesa para poner debajo el mantel, y ahora lo estoy reciclando usándolo para todo lo que tiene que ser impermeable o transparente. final, pese a la improvisación, el resultado fue bastante aceptable. Lástima que al final acabó apareciendo el sol, y no le hizo falta estrenarla!