Benvingudes i benvinguts al meu blog!
Em dic Fanny i sóc mare d'un nen de 2 anys al qual adoro. Per a mi, ser mare havia estat sempre un somni i puc dir, segurament com moltes de vosaltres, que ser mare és el millor que m'ha passat a la vida. Professionalment sóc metgessa de familia i tinc la sort de dedicar-me al que tota la vida he volgut fer.
De sempre he vist una màquina de cosir a casa, de fet, ja n'hi havia una a casa la meva àvia. I tot i que de petita m'agradava jugar a fer vestits a les meves nines amb els retalls del que cosia la meva mare, mai vaig aprendre a fer-la anar. Amb set o vuit anys vaig començar a fer punt de creu i això és tot el que havia cosit fins fa pocs mesos. Però engrescada per unes amigues vaig començar a fer algunes aplicacions en samarretes i aviat em van entrar ganes de comprar una màquina de cosir i iniciar-me en la costura. El més beneficiat, com no podia ser d'altre manera, sobretot n'ha estat el meu petit príncep. Haig de dir que la meva mare hem va ensenyar els quatre conceptes bàsics però que per la resta he estat autodidacta; de fet, encara n'estic aprenent!
En aquest blog intentaré anar entrant reflexions, manualitats, projectes de costura i activitats que faig amb en Pau. No hi veureu fotografies seves, penso que formen part de la seva intimitat; quan sigui més gran, si vol, ja us les mostrarà ell mateix.
Bienvenidas y bienvenidos a mi blog!
Mi nombre es Fanny y soy la madre de un niño de 2 años al que adoro. Para mí, ser madre había sido siempre un sueño y puedo decir, seguramente como muchas de vosotras, que ser madre es lo mejor que me ha pasado en la vida. Profesionalmente soy médico de familia y tengo la suerte de dedicarme a lo que toda la vida he querido hacer.
Siempre he visto una máquina de coser en casa, de hecho ya había una en casa de mi abuela. Y aunque de pequeña me gustaba jugar a hacer vestidos a mis muñecas con los recortes de lo que cosía mi madre, jamás aprendí a usar la máquina. Con siete u ocho años empecé a hacer punto de cruz y eso es todo lo que había cosido hasta hace pocos meses. Pero entusiasmada por unas amigas comencé a hacer algunas aplicaciones en camisetas y pronto me entraron ganas de comprar una máquina de coser y iniciarme en la costura. El más beneficiado, como no podía ser de otra manera, sobre todo ha sido mi principito. Debo decir que mi madre me enseñó los cuatro conceptos básicos pero que por lo demás he sido autodidacta; de hecho todavía estoy aprendiendo!
En este blog intentaré ir entrando reflexiones, manualidades, proyectos de costura y actividades que hago con Pau. No veréis fotografías suyas, pienso que forman parte de su intimidad, cuando sea mayor, si quiere, ya os las mostrará él mismo.
Aquí teniu, acabat de fer, un pijama-manta (tal com diria la meva sogra, una-manta-que-anda!)que he fet amb felpa tedy d'una manta i aprofitant la cremallera i els punys d'unes desuadores velles (cent per cent reciclat!). Feia setmanes que volia fer-n'hi un per quan anem a buscar-lo al vespre a casa els avis i ja va amb pijama. A més, ho aprofitaré com a cos per la disfressa de carnestoltes que li estic preparant. Ja us l'ensenyaré quan la tingui acabada.
